2009-10 NOVA ESTRUCTURA PER A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Com es podia gestionar una oferta de Formació Professional per a tot el col·lectiu de persones que volen capacitar-se en qualsevol moment de la seva vida per entrar o per millorar les seves condicions en el mercat de treball?
A més de la Formació Professional oficial, a Espanya coexisteixen la formació contínua (per als treballadors en actiu) i la formació ocupacional (per als treballadors en atur) formant subsistemes de diferent obediència i relativa sintonia. L’encàrrec desenvolupat pel Govern de Catalunya fou crear les estructures de direcció estratègica i de gestió operativa orientades a que tot funcioni en un sol Sistema i s’optimitzin recursos evitant les duplicitats existents. Aquest procés va requerir aconseguir consensos entre la Generalitat (Conselleria d’Educació i Conselleria de Treball), i els agents socials (Foment, Pimec, CCOO i UGT).
2002-04 FÒRUM DE LES CULTURES BARCELONA 2004
Com s’havia d’organitzar un nou esdeveniment mundial basat en els valors de la humanitat, una vegada reeixida l’exitosa experiència en termes d’imatge i de retorn econòmic dels JJOO del 92?
Per organitzar aquest mega-esdeveniment, que es va celebrar de maig a setembre de 2004 i va comptar amb un pressupost de 325M€, fou necessari conjuntar interessos polítics molt diversos (en el seu Consell estava present el Govern d’Espanya –PP-, el Govern de Catalunya –CIU- i l’Ajuntament de Barcelona – PSC, ERC, ICV –) i aconseguir complicitats empresarials per obtenir patrocini privat (finalment fou d’un terç del pressupost). En l’aspecte urbanístic, es va culminar la recuperació del front marítim iniciada amb els JJOO de 1992 i es va consolidar el tram final de l’Av. Diagonal, culminant així la idea urbanística de la ciutat ideada per Cerdà (any 1859).
99-2001 22@ BARCELONA
Barcelona havia decidit crear un nou barri urbà per substituir una zona d’indústria tradicional que havia deixat de ser competitiva i tendia a degradar-se. ¿Quin procés havia d’emprendre per aconseguir-ho?
Un cop establerts els objectius era necessari disposar dels instruments per facilitar la gestió dels processos i permetre les sinèrgies entre la inversió pública i la privada. Per això varem definir l’esquema de competències i funcionament d’una societat gestora de nova creació (22@ Barcelona), i varem aconsellar sobre les directrius en la inversió pública per disposar de les infraestructures que havien d’actuar de motor per a la transformació del sector programat.
En l’actualitat, la zona del 22@ ha permès a la Ciutat disposar d’una nova zona de centralitat urbana, que s’ha convertit en un referent per a moltes ciutats del món.
1993-95 TURISME DE BARCELONA
Quin model de promoció turística havia de seguir Barcelona després de l’èxit dels JJOO de 1992 i en un període de forta crisi econòmica a Espanya?
Es va trobar la solució concertant els esforços que el sector públic (Ajuntament) i el sector privat (Cambra de Comerç) feien per promocionar la ciutat; això va donar lloc a la creació de l’ens “Turisme de Barcelona” de caràcter mixte (públic-privat) que a dia d’avui ha demostrat ser un eficaç operador de la projecció de la imatge de Barcelona al món i ha contribuït a incrementar espectacularment el nombre de turistes que visiten i pernocten a la ciutat.
1993-95 FIRA GRAN VIA
Amb un recinte antic (1929), com podia Fira de Barcelona recuperar quota de mercat a Espanya fent front a la creació d’un nou recinte firal a Madrid (IFEMA)?
Es va decidir construir un nou recinte firal separant l’operador (Fira de Barcelona) de l’inversor (Fira 2000) que l’havia de construir finançant la seva inversió amb els cànons de lloguer que l’operador pagaria anualment a l’inversor; a més es va delegar la direcció de la Fira als empresaris per evitar els vaivens d’una excessiva politització. A dia d’avui, s’està acabant el nou i espectacular recinte urbà que serà en superfície útil un dels primers d’Europa i la institució Firal ha recuperat el lloc prominent que tenia abans dels noranta.
1990-92 NEXUS
Com apropar físicament les empreses a la Universitat per aconseguir aplicar la tecnologia desenvolupada i donar cabuda als seus emprenedors?
La solució fou llogar terreny públic del campus universitari a la iniciativa privada perquè aquesta construís edificis on es poguessin allotjar tant empreses existents com de nova creació. La inversió privada podia rendibilitzar la seva inversió mitjançant el lloguer dels seus espais en el termini fixat (30 anys) fins que l’edifici passava a ser patrimoni de la Universitat. Aquesta experiència ha donat lloc a que existeixin a dia d’avui varis edificis “Nexus” als campus universitaris de Barcelona.
